SONET FÀCIL A UN AMIC DE BELLA CONVERSA
Oh! que metefísicament
descabdella i explicava,
deslligant la paraula esclava,
nuesa entre goig i turment!
Cada mot fugis en el vent
de l'absència en què es deturava:
subtil de seny i excés, semblava
fingir la tornada amatent.
En el dilit del pensament
hi havia una aigua que brillava
amb un dringar fúlgid d'argent.
Trofeu del goig i del turment
del mot que, quan es defullava,
queia metafísicament
En aquest poema pertany al “Quadern de sonets” de 1934 on trobem al vers 4 “goig i turment” i al vers 7 “ seny i excés”. També hi ha metonímia, encadenaments, hipérbaton a la primera i a la última estrofa del poema .
El tema és la creació i la funció que tenen o poden tenir els mots.
Es un sonet de rima consonant, amb vuit sil·labes cada vers. En la primera estrofa suposadament Rosselló-Pòrcel diu que parla per parlar ja que les seves paraules no tenen sentit.
En la segona estrofa explica que les paraules fugen com el vent, però que sembla com si tornin a poc a poc.
En la tercera estrofa expressa que vol aconseguir una cosa, ja que té alguna idea.
En l’última estrofa diu que ha aconseguit la idea que tenia pensada després de donar-li voltes a les paraules.
Podríem dir que aquest poema mostra les dificultats que tenia el poeta a l’hora de crear una poesía.
No hay comentarios:
Publicar un comentario