Els contes de Calders són un artifici on intervenen la fantasia i tot un seguit d’elements que es mouen en l’àmbit del somni. En aquest espai imaginari, el comportament humà i els esdeveniments adquireixen un significat més profund que condueix a una reflexió sobre la condició humana. El to i el llenguatge dels contes són un bon exemple de l’elevat estil d’un narrador d’ofici com és Calders, que assoleix amb aquesta obra la condició de mestre.
Exeple de la condicio humana: La consciència, visitadora social (1947)
La irona és l’element estructural dels contes, així com de l’absurd mateix. Aquest to irònic de la narrativa caldersiana transmut l’ordre lògic de la realitat previst per la ciència i ho ensenya tot amb una mirada nova: l’insòlit, l’absurd i l’imprevist. Sovint és un objecte allò que reorienta cap a la sorpresa el destí dels personatges. Aquests viuen ben sovint entotsolats per hàbits socials convencionals amb els quals responen a la provocació de la casualitat. La majoria dels contes són breus, es resolen amb rapidesa i es presenten sota una primera persona identificada amb el protagonista dels fets increïbles, que funcionen com a versemblants dins la lògica de la ficció.
No hay comentarios:
Publicar un comentario