ANTIGONA

RESUM 
L’obra espriuana Antígona és una tragèdia de l’elecció: la princesa labdàcida ha
d’escollir entre actuar d’acord amb els seus principis ètics o conservar la seva vida. Pel que fa el mite clàssic d’Antígona, explica que la princesa es nega a admetre que hi ha vencedors i vençuts després de la guerra fratricida entre els seus dos germans: Etèocles i Polinices.

TEMÀTICA
Antígona és una tragèdia de l’elecció: la princesa labdàcida (de la nissaga dels
Labdàcides) ha d’escollir entre actuar d’acord amb els seus principis ètics i conservar la seva vida. Aquest problema suposa una catarsi per a la protagonista, una reflexió que ens planteja tots els nostres principis.
El tema principal de la tragèdia és la reflexió humana. Antígona té por de Creont i dels seus seguidors, però no de la mort perquè a ella no la intimida.

ACOTACIONS
Durant tota l’obra, Espriu incorpora moltes acotacions per determinar l’acció dels personatges. Sobretot, destaquen les de moviment i direcció.

OPINIÓ PERSONAL
Antígona es rebel·la contra l’autoritat, i això significa el triomf de la llibertat. La protagonista és una heroïna espriuana que compleix a la perfecció el paper que el destí li ha imposat. És una dona valenta i lluitadora, capaç de fer canviar el destí de tot un poble. A partir d’una història clàssica, Espriu adopta una crítica de l’època franquista. El teatre serveix en aquesta obra com un concepte de denúncia social constant. El teatre és crític i sarcàstic, i s’arrisca que l’obra no sigui representada. Hi ha una renovació de les idees i un canvi en la societat.