En la novel·la  un jardiner narra, amb molt sentit de l’humor, les vicissituds  d’una 

família burgesa de la casa, on ell té cura del jardí i també hi viu en una caseta, 

enllaçades amb les que es construeix al davant, lligades totes dues per una història 

sentimental.  Els amors, desamors, soledat  i mort se’ns expliquen a través dels seus 

ulls i de la seva curiositat, (és molt xafarder, com si la seva vida privada  s’hagués 

estroncat en morir la seva dona i necessités veure la dels altres). Per això es mostra 

tan gelós de la seva intimitat  com voyeur de la dels altres

Personatges

Principals

Jardiner: és el narrador i qui enllaça tots els personatges de l'obra. És una persona sociable, sincera i senzilla, que no es complica la vida. Li agrada que li expliquin les coses clares, sense anar-se'n per les branques. Quan tenia trenta-cinc anys es va enamorar de la Cecília, que només en tenia setze. Va arribar a ser la seva dona, però va morir molt jove. Des d'això, ha estat amb altres dones, però mai amb cap tan especial com la Cecília, que la recorda i l'enyora. Amb ella no va arribar a tenir-hi fills.

Francesc: és el marit de la Rosamaria, i el senyoret de la història. És una persona una mica nerviosa, i fins i tot hi ha un moment que li agafa un atac de ràbia. Té molt geni, i quan l'Eugeni va a viure amb el Bellom, ell sembla que es posa una mica gelós d'aquest nou veí, ja que sap que la Rosamaria se'l va estimar molt, i que ell encara l'estimava. Al fons, es bona persona.

Rosamaria: és la dona del Francesc, la senyoreta de la casa i l'amor platònic de l'Eugeni. Al principi del llibre es queda embarassada, però perd el fill. És una persona una mica susceptible, i les coses li afecten molt. Sembla una persona senzilla, que no dona mai gaires complicacions. La mort de l'Eugeni l'enfonsa totalment, i la fa transformar casi en una altre persona.

Eugeni: és el marit de la Maribel, una filla del senyor Bellom. Quan era petit era el veí de la Rosamaria, i sempre n'ha estat enamorat.

Sebastià: té trenta-cinc anys. És el marit de l'Eulàlia, i un amic de la familia que també passa els estius amb ells. És un home molt dinàmic i sembla interessant. Viatja molt sovint a l'Àfrica i en un dels seus viatges mor.

Bellom: és el veí de la casa de la familia Bohigues (la casa d'estiueig). Té molts diners i es compra el terreny veí de la casa, i s'hi construeix una torre. És un senyor de mitjana edat que quan era jove va anar a fer fortuna a Amèrica (a Argentina exactament), i ho va aconseguir. A Cuba es va casar amb la Zoila, que va morir al part. La seva filla és la Maribel. tarda i ho passa molt malament, fins que es recupera i s'acaba casant amb la Miranda.

Feliu Roca: és pintor, però casi bé només del mar. Els seus quadres canvien depenent del seu estat d'ànim. Ha fet alguna exposició a París i a Barcelona. Al final de l'obra ja no pinta, perquè sembla que es senti com a superat i cohibit per l'Eulàlia, que ha tingut molt més èxit com a pintora que ell, amb molta menys experiència. És una mica idealista (hi ha un moment en que explica que vol pintar un darrer quadre de sis metres, cosa que finalment no fa).

Eulàlia: amiga de la familia que també passa els estius a la casa, amb el seu marit, el Sebastià (que mor). També pinta, com el Feliu, però ella té un estil més abstracte. Té molt èxit i acaba exposant a Estat Units, i poc a poc va agafant importancia i protagonisme dins el món de l'art.

Secundaris

Cecília: és la dona del jardiner, que va morir molt jove. El va conèixer quan ella només tenia setze anys, i ell trenta-cinc. Sembla una persona senzilla que buscava també una vida senzilla al costat de la persona que estimava. Els dies de pluja, li agradava asseure's al balancí de casa seva per mirar per a finestra.

Mariona: és una cambrera de la casa. És jove i li agrada anar a veure el jardiner i parlar amb ell. La Maragda li ensenya a cosir, i s'acaba fent la roba ella mateixa. Al final , es casa amb el Mingo, el paleta, que se l'estima molt. Al principi estava una mica preocupada pel fet de que ell no era gaire ric, però finalment decideix deixar els diners al marge i casar-se per amor. La trobo una persona prou autèntica. És molt xerradora, i si li dones corda, no sap parar de parlar.

Miranda: és una cambrera de la casa. És del Brasil i té la pell de color. Se la veu una noia divertida, jove, desvergonyida i una mica enyorada del seu país. Li agrada més banyar-se al riu que al mar. Es deixa festejar per el Sebastià. A la Miranda li agraden molt els homes, i la Quima sempre diu, que encara que ella és molt bona persona, quan veu un home es trona boja.

Maragda: és la modista de la casa, i l'antiga mestressa de la Rosamaria. Li agrada una mica el Francesc. No li cau gaire bé al jardiner.

Quima: és la cuinera de la casa. És molt xafardera i una mica pesada, sempre es creu el que li expliquen i ella va a explicar-ho als demés. Li agrada que la gent disfruti menjant el seu menjar.

Maribel: és la filla del senyor Bellom, i la dona del `Eugeni. És molt menuda i li agrada montar a cavall sense sella. Quan es casa va a viure amb el seu pare a la casa d'estiu.

Toni: és el cuidador dels cavalls de la cada de la família Bohigues. Viu a l'estable. És una persona una mica pesada i tossuda, malhumorada i que veu vi massa sovint. Té un fill que li porta molts problemes.

 Jardí vora el mar" coincideix amb l'època de plenitud de la burgesia catalana. 

Rodoreda va saber plasmar d'una manera molt detallada la societat catalana del segle 

XX i els canvis que es van produir. 

En aquesta novel·la, la narració se succeeix cronològicament, seguint els records de 

la memòria del jardiner, que n'és el narrador. Aquest personatge ha estat observador 

d'uns fets que a l'inici del relat comença a contar.

Temps

Temps extern: està ambientada la història, és que el senyor Bellom explica que quan era jove va anar a fer fortuna a Amèrica. Per tan, arribo a la conclusió de que l'època en que es desenvolupa l'acció deu ser de principis i mitjans del segle XX. No crec que es desenvolupi al temps en que va ser escrit, ja que en aquell moment a Espanya hi havia la dictadura franquista, i suposo que en algun moment se n'hagués fet referència.

Temps intern: el temps total en què s'explica la història és de sis anys, prestant molta més atenció als estius que als hiverns.

Temps d'escriptura: aquest llibre es va escriure el 1967, any en que l'autora estava exiliada a Ginebra.

Espai

l'espai protagonista de la història és la casa d'estiueig i el seu jardí. La història es desenvolupa durant els sis estius, a una localitat de la costa. Aquesta, té un cinema , l'Excelsior, que apareix varies vegades al llibre. També es parla d'una barberia i de l'hostal “Can Bergadans”, on transcorren algunes accions (els pares de l'Eugeni hi van a descansar quan venen a veure la Rosamaria, el senyor Bellom, cap al final del llibre, és on va a engatar-se, i moltes de les xafarderies que s'expliquen al llibre hi sorgeixen), d'una església, un cementiri i una estació de tren.