Saïd: – Capità del vaixell d’uns corsaris algerians. – Exerceix la seva autoritat sense acceptar rèpliques. – Ataca vaixells cristians per obtenir un bon botí. – És un morisc, expulsat d’Espanya que va patir la mort criminal dels seus pares (la mare era cristiana). – S’entendreix quan s’assabenta del nom de la seva captiva (Blanca). La seva mare també es deia així.
Característiques: generositat i noblesa.– Sap perdonar.– Està en contradicció amb ell mateix: no pot solucionar els dubtes de la seva identitat. Oscil·la entre: – El furor bàrbar – La puresa d’un infant. La motivació emocional determinarà el bàndol que elegeix.
Blanca: – Filla de Carles. Captiva al vaixell dels corsaris. – La seva mare morí quan tenia 4 anys. – El seu destí ve marcat pel pare: lliurar-se a Déu. – Té una educació repressora marcada per la religiositat fanàtica del seu pare. – El pare la portava a Barcelona per ingressar com a monja al convent del Carme. – Ha perdut l’alegria i el goig de viure. Blanca: El món, jo l’avorreixo. Té por de caure com esclava del sultà d’Argel. En un moment, experimenta la temptació del suïcidi (el pare li explica que és pecat). Contrariada amb els seus sentiments, intenta matar Saïd. Ell la perdona i observa la bondat i la compassió del pirata, tot i que continua angoixada pel sentiment de culpa i pecat.
L’acció de Mar i Cel se situa en alta mar durant la primera meitat del segle XVII. L'obra explica l'amor impossible entre un pirata musulmà i una noia cristiana. L'obra teatral compta amb tres actes i està escrita en decasíl·labs blancs.
ANÀLISI ESTRUCTURAL
ACTE PRIMER – És el plantejament de l’obra. – Consta de 19 escenes. – Manca notable d’acció. – Contacte forçat entre els representants de les dues religions oposades i també entre l’univers masculí i femení. – No hi ha cap acció primordial, però sí molta informació dels personatges.El plantejament, amb gran rapidesa, va edificant diversos elements del passat que esdevindran la base de la profunditat psicològica dels personatges.• El plor i el dubte seran la base per a la construcció de l’amor entre els protagonistes. – Blanca: infància tancada en una cel·la. – Saïd: assassinat dels seus pares. Anhel de venjança. – Joanot: renegat del cristianisme.
- • ACTE SEGON – Nus de l’obra. – 19 escenes. Conté més acció. – Treu partit de tota la informació donada al 1r acte. – Comença amb molta pólvora ideològica i verbal. – Comencen els elements que qüestionen el dogma. – S’accelera l’acció i les tensions: provoca suspens al lector. – Saïd es construeix com a personatge romàntic (farcit de contradiccions). – Apareix la gelosia com a sentiment.
- ACTE TERCER – 12 escenes – La lluita i l’interès de poder: pretext per fer un flashback de com ha anat la lluita per prendre la nau. – El focus narratiu: canvi de la Blanca. – L’amor passional és el fil conductor. – Les escenes fan avaçar l’acció cap al desenllaç. – La tristesa : resultat de no poder harmonitzar els contraris. – La mort: Superació de les contradiccions, Perennitat de l’amor. Va matar la seva dona quan vivia a Espanya perquè l’enganyava amb un altre home. Així que va fugir a Alger per por al càstig. – Intenta ajudar els cristians empresonats. – Saïd el converteix en el seu segon. D’aquesta manera, durà a terme l’alliberament dels cristians. L’obra Mar i Cel conté característiques del moviment romàntic i realistes: – Romàntiques: Història passional. Exaltació dels sentiments. L’amor impossibilitat per la pertinença dels amants a dos universos oposats (religió) sense solució de continuïtat. – És una dicotomia d’arrel romàntica.
No hay comentarios:
Publicar un comentario