La fi (1945)
El protagonista vol explicar al lector una història que li va passar perquè està ja al final de la seva vida. L’anècdota li va passar mentre estava a Barcelona. Un dia de festa, a la Porta de la Pau, una dona gitana va anunciar-li com seria el seu futur, la seva mort: moriria agafat per una bicicleta, per només deu cèntims. Ell va pagar-li i s’ho va prendre molt seriosament. Reconeix que, de vegades, es dedica a imaginar-se el seu final tan absurd com possible. Li ve la imatge que duu un barret però ell mai no n’ha portat cap. Camina pel carrer mirant a terra, pensant intensament en un llibre que li donarà fama i diners. Llavors, Calders fa un salt en la narració que és evident. Ràpidament, passa explicar que la seva fi serà a un hospital, on haurà perdut totes les facultats de conèixer els qui el vinguin a veure com es troba. Algú dirà: “Quina llàstima! Tan ros que era…” i semblarà que sigui una litografia. El narrador farà un esforç per llençar un últim crit i, així, podrà morir amb la convicció que ha anat al cel tranquil·lament i on hi passarà una llarga temporada. Per tant, el protagonista dóna aquest futur com a segur i creu amb seguretat les paraules de la gitana.
El tema principal és la importància que l’ésser humà dóna a les coses, per absurdes o inútils que siguin. El protagonista principal és el mateix narrador, el jo narratiu, i és conscient que la seva mort s’està apropant i que serà el que la gitana li ha anunciat. La gitana viu a Barcelona i és una dona bruna, vestida amb retalls de seda de colors, que anuncia la desgràcia final, el destí del protagonista.
L’acció té lloc a la ciutat de Barcelona, el lloc de procedència de l’autor de Cròniques. En aquesta crònica, barreja el temps passat: va acostar-se’m, em digué, va fer; amb el futur per a imaginar-se la seva fi: anirà, hauré perdut, faré, sentiré, seré, trobaré, guanyaré, aniré, quedaré, passaré, sortiran, etc. Però també apareix el present: camino, em veig.
La figura ficcional de l’escriptor apareix al·ludida a través d’informacions sobre el personatge que el representa que coincideixen amb la seva biografia o el seu físic: l’exili, la condició d’escriptor i els cabells rossos.
personatges:
narrador-amb un caracter pesimista i credul.
Giganta-dona que li llegeix el futur per guanyar-se uns diners.
temps i espai:
el conte el situem a Barcelona, tot i que prodriem incloure l'hospital, on el protagonista s'imagina que passarà les seves ultimes hores.
Aquest conte ens vol transmetre la idea del topic literari carpe Diem, aprofita el moment. mijaçant el protagonista ens vol dir que no ens hem de preocupar pel futur, i menys per la nostra mort, hem de viure el dia a dia per despres no mirar enrere i pensar que hem deaprofitat la vida.
No hay comentarios:
Publicar un comentario