domingo, 15 de junio de 2014

EL COR FIDEL

EL COR FIDEL

A una dolor que va al dellà del seny
fa només l’Impossible cara tendra.―
El pur palau esdevingué pedreny:
els murs són aire, el teginat és cendra.

I, lladre d’aquest lloc desposseït,
palpant, caient, a poc a poc alçant-se,
el descoratjament roda en la nit,
rapisser del record i la frisança.

Jo sé d’on ve l’inesgotable foc
que animarà la morta polseguera.―
Veig l’últim monument en l’enderroc.

Jo pujaré, sense replans d’espera,
cap al camí de l’alba fugissera
pel tros d’escala que no mena enlloc.




És un poema que pertany al recull Llunyania
 publicat el 1952, on apareixenobres inèdites o revisades de Josep Carner, poeta i màxim representant delNoucentisme, moviment basat en el regeneracionisme català a través de la convenció i d’una poesia que compleix les exigències de l’arbitrarisme.
  El poema comença expressant el dolor que sent el jo poètic causat per la destrucció del “pur palau”, que ha quedat reduït a “pedreny”, “aire” i “cendra”. Seguidament, diu que tot i el descoratjament que li provoca la situació, el jo poètic segueix alçant-se gràcies al record i la frisança.
Després, el jo poètic diu que coneix l’origen de “l’inesgotable foc” que  li ha provocat l’enfonsament del palau, fent que no es doni per vençut. Per últim, vol avançar cap aun camí per tornar, tot i que sap que aquest no condueix a cap lloc.

El tema del poema és la preocupació sobre l’exili.

No hay comentarios:

Publicar un comentario