Verdegen encara aquells camps
i duren aquelles arbredes
i damunt del mateix atzur
es retallen les meves muntanyes.
Allí les pedres invoquen sempre
la plujadifícil, la pluja blava
que ve de tu, cadena clara,
serra, plaer, claror meva!
Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls
i que em fa tremolar quan et recordo!
Ara els jardins hi són commúsiques
i em torben, em fatiguen com en un tedi lent.
El cor de la tardor ja s'hi marceix,
concertat amb fumeres delicades.
I les herbes es cremen a turons
de cacera, entre somnis de setembre
iboires entintades de capvespre.
Tota la meva vida es lliga a tu,
com en la nit les flames a la fosca.
Autor:
Bartomeu Rosselló-Pòrcel (Ciutat de Mallorca, 1913 - El Brull, Osona, 1938).. Vaestudiar Filosofia i Lletres a Barcelona i va preparar el doctorat a Madrid, on es va preocupar de la incorporació de la literatura de les illes Balears als corrents peninsulars. El recull Imitació delfoc, (1938) representa la culminació de la seva trajectòria poètica. Convençut del rigor formal, va aconseguir una llengua concisa i vibrant alhora. Va morir de tuberculosi als vint-i-cinc anys il'impacte de la seva obra breu, però densa, va ser considerable en els autors joves de la generació de la guerra.
La seva poesia fou musicada anys més tard
per Maria del Mar Bonet.
A
Mallorca, durant la guerra civil pertany al període
històric de postguerra;
la derrota republicana té males conseqüències
per a Catalunya.
Una part molt important de la població catalana ha de
marxar a l'exili ja que la repressió és duríssima.
La llengua catalana resta apartada en l'àmbit privat. L'edició en
llengua catalana és perseguida, i només és utilitzada en la clandestinitat.
El tema principal del text és la descripció sentimental del
paisatge mallorquí. El motiu principal del poema és l’enyorança.
El poema descriu el paisatge de la seva regió natal des del
record i l’enyorança de qui ha hagut de marxar de la seva terra. No s'amaga del
orgull que sent de haver nascut en ella que se l’estima com a cap altre.
El sentiment de l’autor es resumeix en el penúltim vers: “Tota
la meva vida es lliga a tu”.
El text s’organitza en tres
parts: la primera part la conforma els versos de l’1 al 10, la segona del 11 al
17 i la tercera del 18 al 19.
La primera part està formada
per la descripció dels camps verds, de les arbredes, del color blau del mar que
es retalla en les muntanyes, de les pedres, de la pluja i mostra que aquests
elements del paisatge mallorquí, l’autor no els pot veure directament sinó que
els veu des dels seus records que li provoquen un sentiment d’enyorança.
En la segona part es mostra
el present; els elements de la natura s’han transformat en els seus contraris.
Els camps verds s’han cremat, les arbredes ara són jardins i l’atzur passa a
ser el capvespre.
Tots aquests símbols es poden
referir a les conseqüències de la guerra.
I finalment en la tercera
part, el poeta i Mallorca s’uneixen com ho fan la nit i les flames a la fosca.
El lloc descrit és un macroespai
de condició real i evocada. L’autor fa una descripció esquemàtica en la primera
part i en la segona part fa una descripció més desordenada que hi consta una
gran càrrega simbòlica.
Com s’ha dit anteriorment, el
poeta en la primera part descriu el passat i en la segona i tercera part es
centra en el present.
L’època en què es desenvolupa
el text és després de la guerra civil que ha deixat un regust amarg en el
paisatge mallorquí.
El gènere literari del text
és lírica. La seva forma d’expressió és descripció subjectiva, ja que narra el
paisatge amb sentiment, i el narrador és intern, ho podem observar com per
exemple en el vers 10: “i que em fa tremolar quan et recordo!”.
El poema consta de dues
estrofes, la primera formada per disset versos i la segona per dos. El vuit primers versos són octosíl·labs, el 9
i el 13 són alexandrins i la resta decasíl·labs. No hi ha rima, és a dir, els
versos són lliures, però s’ha de tenir en compte el tipus d’art; en els versos
quatre, cinc, nou i deu i del dotze al dinou són d’art major i els versos u,
dos, tres, set, vuit i onze són d’art menor.
En els versos u, nou deu onze
i divuit hi ha elisions i en el 12 una sinalefa. En el vers sis hi ha un
paral·lelisme, que és una ordenació clara de parts de la frase o frases
senceres: “la pluja difícil, la pluja blava”.
També hi trobem
encavallaments en els versos cinc, sis i quinze:
“Allí les pedres invoquen
sempre
la pluja difícil, la pluja blava”
Als versos u, dos i quatre i
observem hipèrbatons ja que es modifica l’ordre sintàctic.
L’autor ha optat per utilitzar
els següents recursos estilístics en aquest poema: en els versos setze i disset
hi ha una antítesi hi ha el contrast de dues idees d’un significat oposat:
“somnis de setembre” i “boires entintades de capvespre” ja que la primera dóna
una sensació d’esperança i la segona d’incertesa i confusió.
I finalment hi ha una
personificació general en tot el poema ja que l’autor tracta Mallorca com si
fos una persona.
També hi ha dues metonímies,
la primera en el vers tres on utilitza la paraula atzur, el color blau celeste
(marí), per parlar del mar i la segona en el vers catorze amb la frase “fumeres delicades” ens deixa intuir la
situació bèl·lica de Mallorca en aquell moment.
Observem una metàfora en els
versos divuit i dinou en què, com s’ha dit anteriorment, l’autor s’uneix a
Mallorca com ho fan les flames a la fosca, una metàfora,que com diu l’Antologia de Poesia Catalana, és molt
contrastada i ens remet a la poesia barroca del segle XVII que agradava molt a
Rosselló-Pòrcel.
Trobem una comparació en el
vers divuit i dinou el qual compara el que ell sent per la seva illa natal amb
les flames que es veuen en la foscor durant la nit.
Aquest és un poema escrit
durant la guerra civil espanyola que ens parla de l’estimació
de I'autor cap a la seva
terra i de com esta de desolat per veure-la en aquest estat de
conflicte constant.
És un poema completament
avantguardista, ja que trenca per complet amb les formes
clàssiques en els fets de que
no hi ha rima i de que el nombre de síl·labes és irregular.
Podem dir que amb el poema
I'autor ens transmet d'una manera bastant clara I'odi que
sent cap al conflicte que
esta passant a l'iIIa.
Per acabar dir que aquest
poem a és una elegia, és a dir tracta d'un tema trist i que ha estat musicat
per Maria del Mar Bonet.
No hay comentarios:
Publicar un comentario