JOSEP CARNER

                                                  Josep Carner 

(Barcelona, 1884-Brussel · les, 1970) Poeta espanyol en llengua catalana. Figura emblemàtica delnoucentisme, és l'autor de més riquesa idiomàtica de la literatura catalana. Va ser redactor de La Veu de Catalunya, «mestre en gai saber» (1910) i diplomàtic a partir de 1921. Després de la guerra civil, es va exiliar a Mèxic i després va fixar la seva residència a Bèlgica. Va conrear l'elegia, el madrigal, la nadala i les composicions patriòtiques i satíriques. De la seva abundant obra poètica, destaquen el Primer ySegundo llibre de sonets (1905, 1907), La paraula en el vent (1914), Nabia (1941) i Absència (1957). Va conrear també la narrativa (La maldat d'Oriana, 1910) i el teatre (La pirueta de maig, 1928) i va traduir al català a Dickens ia la Fontaine.