L'amiga blanca m'ha encisat
també la bruna;
jo só una mica enamorat
de cadascuna.
Estimo l'una, oh gai atzar!
Estimo l'altra, oh meravella!
Bella com l'una no m'apar,
fora de l'altra, cap donzella.
L'amiga blanca m'ha encisat,
també la bruna;
jo só una mica enamorat
de cadascuna.
Ho fan l'airet o la claror:
estenc els braços per ma via;
va cadascun pel seu cantó,
du cadascun qui jo volia.
L'amiga blanca m'ha encisat,
també la bruna;
jo só una mica enamorat
de cadascuna.
I quan ja són a prop de mi
i ja mos dits les agombolen,
sota les túniques de lli
hi ha dues vides que tremolen.
L'amiga blanca m'ha encisat,
també la bruna;
jo só una mica enamorat
de cadascuna.
*És un poema amb rima encadenada, té 7 estrofes de 4 versos cadascuna. Les estrofes 1,3,5 i 7 són tornades (es repeteixen). Té 8 síl·labes (octosíl·labs) en els versos 2,4 i 6 i alterna 8 i 4 síl·labes en la tornada:
*És un poema amb rima encadenada, té 7 estrofes de 4 versos cadascuna. Les estrofes 1,3,5 i 7 són tornades (es repeteixen). Té 8 síl·labes (octosíl·labs) en els versos 2,4 i 6 i alterna 8 i 4 síl·labes en la tornada:
8A,4b,8A,4b
8C,8D,8C,8D
8A,4b,8A,4b
8E,8F,8E,8F
8A,4b,8A,4b
8G,8H,8G,8H
8A,4b,8A,4b
El poema ens explica que Carner s'ha enamorat de dues dones. A la segona estrofa ens diu:
Bella com l'una no m'apar,
fora de l'altra, cap donzella.
Ens diu que cap dona s'assembla a elles perquè les dues son belles i unes donzelles.
Explica que camina amb els braços oberts i les porta una a cada banda (vv. 14,15,16/ estrofa 4). Per últim ens diu que quan és a prop d'elles i les toca les noies tremolen perquè tenen fred.
Tot i que Carner era noucentista i de moral conservadora en aquest poema es permet buscar el plaer i evitar el dolor a través del culte a la dona. Tracta de que, havent-hi amor o no, és bo divertir-se i viure. Trobem sinalefes a les estrofes 1,2,5 i 6. ( jo só una mica...) ( ja són a prop...).
Es podria dir que el "tòpic literari" que utilitza es l'Amor, el joc, que es pot referir al plaer sensual o a l'amor com a llibertinatge com a pura diversió i cerca del plaer.
Es podria dir que el "tòpic literari" que utilitza es l'Amor, el joc, que es pot referir al plaer sensual o a l'amor com a llibertinatge com a pura diversió i cerca del plaer.
Aquest poema pertany al llibre Verger de les Galanies escrit el 1911.
paraules destacades: agombolen-anar plegats, ajuntar-se, gai atzar - bunica coincidencia, agradable coincidencia, bruna-morena.
No hay comentarios:
Publicar un comentario