APOLLINAIRE

                          APOLLINAIRE

                                       La nit és alta i s'abraça
                                       amb mi - tots sols pels carrers.
                                        Els fanals de les placetes
                                        ens encalcen.

                                         Les cases cremades, negres,
                                         i, abans dels bordells, amb bruses
                                         de vent de juny, aventura:
                                         Na Clara i Na Bàrbara.

                                        Dins les entrades, bandits
                                        amb por de mi, que no surten.

                                        El sol damunt les teulades
                                         balla
                                         amb una mossa d'estampa.

 El poema de Rosselló està escrit també en primera persona, el gener de 1936, a Madrid. No sabem quina ciutat retrata. En aquest paisatge urbà hi ha fanals, placetes, cases ombrívoles i les figures de dues noies amb nom o sobrenom, que potser responen a personatges reals. Uns bandits aguaiten als portals. És una nit de juny en què el sol i la lluna comencen a confluir en un mateix lloc i temps: “La nit és alta i s’abraça/ amb mi –tots sols pels carrers./ El sol damunt les teulades/ balla/ amb una mossa d’estampa”. La personificació de la lluna en una mossa/estampa ballant amb el sol damunt les teulades suggereix l’hora incerta d’una alba incipient en què els llums fantasmals podrien ser també les d’un capvespre, en una indefinició temporal que estableix un pont entre realitat i somni. 

De Influencia avanguardista. En el poema diu mallorquismes. Aquest poema de 1936 va a ser escrit a Madrid. El Tema del poema és la sensualitat.