Sóller de Bartomeu Rosselló-Pòrcel (Sóller  1938)

Mètrica

El cel prepara secrets          7a
murmuris de mandarina.      7b
I les riberes del vent              7a
esgarrien taronjades.           7c

Jo tasto verges.M'ajec             7a
damunt valls encoixinades.      7c
Les fulles alcen frescor             7d
i aixequen ventalls de gràcia,  7b
cortinatges de perfum,             7e
cortesies tremolades.              7c
L'oratge pinta perfils                7f
de caramel dins l'oratge.         7c
El cabell se m'ha esbullat        7b
i tinc l'ombra capgirada.          7b
El sucre de l'aire em fa            7b
pessigolles a la cara,               7b
amb confitures del flor              7d
i xarops d'esgarrifança.            7b
Unes cuixes de marquesa       7b  
em repassen l'espinada.         7b
Quan el sentí es torna gel,       7c
sembla que es faci de flama.  7b

El vicari compareix                   7c
amb un vas de llet glaçada.     7b
La sour de les aixelles             7c
li travessa la sotana.                 7b

 Localització del poema

Aquest poema pertany al recull d’Imitació del foc publicat l’any 1938, uns mesos més tard de la seva mort. 

Dels tres poemaris publicats aquest el podem considerar el millor perque encara que la seva trajectòria fos curta degut a la seva mort de ben jove en l’últim poemari podem apreciar una evolució i maduració de la seva poesia respecte els altres llibres publicats amb anterioritat.

<<Sóller>> forma part de la primera part del llibre i va ser l’últim poema que va escriure abans de morir.

Com a molts poemes d’aquest recull introdueix elements molt importants en la seva poesia com pot ser el foc, el vent… També interve el paisatge mallorquí influenciat per l’Escola Mallorquina i utilització d’imatges que suggereixen coses del paisatge.

 Parafraseig del poema per estrofes

Primer cal esmentar que aquest poema ens trasllada a Sóller un lloc molt tractat per la poesia mallorquina.

Primera estrofa → Ens descriu com la brisa del vent escampen l’olor dels tarongers per tot el territori

Segona estrofa → Ens situa en unes valls on ell està assegut. Per la descripció que en fa sembla que sigui un dia que fa molt vent que arrossega l’aroma dels elements que hi ha en la vall, ‘les fulles alcen frescor...’. També ens ho deixa clar quan diu ‘El cabell se m’ha esbullat...’. També descriu el fred quan diu ‘ Quan el setí es torna gel...’. Seguidament ens diu que darrera seu apareix algú ‘ Unes cuixes de marquesa em repassen l’espinada’ referint-se a la columna vertebral

Tercera estrofa → Ens diu que apareix el vicari que es un eclesiàstic vestit amb una sotana, que es el vestit típic d’aquests, que es llarg i cordat de dalt a baix, suant i amb un got de llet a la ma.

 Fons i forma

És un poema dividit en tres estrofes. La primera i l’última estrofa tenen quatre versos i l’estrofa del mitg en té divuit. Està format per versos heptasíl·labs per tant art menor i la rima es lliure.

Personificació del vent

Antítesi ‘ Quan el setí es torna gel, sembla que faci flama’

 Conclusió

Com a conclusió podem extreure d’aquest poema una descripció del paisatge i l’atmosfera de la vall. Destacant elements com la humitat, l’ombra, la frescor i el perfum que desprenen els tarongers.

Sóller és un poema dedicat al seu amic poeta i periodista Robert F. Massanet que com ell va nèixer a Palma.

Sóller es un municipi situat al nord-oest de l’illa de Mallorca.